A l'assignatura del Seminari de Teologia Filosofia en la Educació, ens van fer escriure com a exercici una carta per al nostre fill, imaginant que havíem de morir aviat i que li donarien després de la nostra mort. Tot i no haver estat mai un noi de "deus", amb aquesta carta vaig ser premiat amb aquesta nota. Espero que us agradi.
Exercici. -Imaginar que tenim un fill i que morirem. Cal escriure-li una carta explicant-li tot el que hem intentat fer amb ell des que va nàixer en temes d’educació (2/3 folis).
Fill meu,
Amb molta tristor m'apropo a tu ara que ja no estic amb vosaltres, tot esperant que aquestes lletres et serveixin d'ara endavant, i que la meva mort no sigui motiu de tristesa, ans d'esperança en trobar-nos en el “cel nou i la terra nova” que ens promet Jesucrist.
Durant tota la vida he procurat de transmetre't l'Amor que Jesucrist té cap a nosaltres i tot i que jo ja no sóc aquí, no n'heu de dubtar. La vida continua i cal alçar el cap per seguir un camí recte i digne.
Pel que fa l'educació sempre he volgut que arribessis tan lluny com poguessis en el camp del coneixement, tot tenint la convicció que seria quelcom bo per construir la teva vida i la dels teus futurs fills. Des que vas néixer et vaig cuidar amb molt d'amor, tant jo com la teva mare, de la mateixa manera que vaig ésser cuidat jo pels teus avis que tant t’estimen.
Recordes quan estaves jugant llançant la pilota contra la porta del garatge del poble i et vaig avisar que acabaries trencant el vidre? Recordes la galtada que et vaig clavar quan vaig tornar i vaig trobar el vidre trencat? Va ser una bufetada d'amor. Tu mateix, més anys més tard, me la vas agrair i jo crec que vaig fer el que tocava.
Certament, molts pares haurien triat una altra manera de fer-t'ho veure. Amb seguretat, quan vas prendre consciència d’haver desobeït i d’haver trencat el vidre ja estaves ben trist, però sense cap sanció per part meva en aquell moment oportú crec que no t'hauria fet cap favor, ans hauries seguit fent el que volguessis, sense una pauta recta que, a la vida, com has vist, cal tenir.
Molt sovint em ve al cap quan tu i la mare em veníeu a veure jugar al futbol. Eren els meus darrers anys de porter. Més tard, eres tu a qui anàvem a veure, i estàvem al teu costat, donant-te suport tant quan jugaves com quan estaves a la banqueta. L'esport és quelcom molt important per a la persona, l'esport és vida, benestar, allibera de les tensions i ajuda a conèixer molta gent, a fer amics. Ara bé, estar al costat de les persones que s’estimen, en tot moment –bons i dolents-, és encara quelcom més important.
Fa ja molt de temps, en una d'aquelles ràdios que sentíem tots dos molt sovint, vaig sentir la història d'un pare i d'un fill d'un país de d'Amèrica del sud. Eren d'un poble i un dia havien d'anar a la ciutat -cosa que rarament feien-. El fill havia de portar el cotxe del seu pare al mecànic i recollir-lo i comprar-li unes coses a sa mare, al mateix temps que el pare arreglava uns papers.
El noi, entusiasmat per la novetat, decideix anar al cine. Se li fa tard. Va al mecànic per recollir el cotxe i, a tota pressa, recull el seu pare qui li pregunta perquè ha trigat tard. El fill li diu que encara no tenien el cotxe a punt i que s'havia hagut d'esperar.
El pare sabia que el fill el mentia, potser per por i es va lamentar perquè en el procés d'educació que li havia volgut transmetre, alguna cosa havia fallat. És per això que va decidir caminar els 25 quilòmetres que el separaven de casa. El seu fill el va seguir en la distància durant unes cinc hores, tot pensant en què s’havia equivocat. A partir de llavors la seva relació va canviar.
A mi m'hauria agradat tenir una relació més propera amb tu, que m'haguessis explicat allò que et preocupava, que m'haguessis tingut més confiança, però això ens fa adonar que hom és bo, vàlid, o no ho és, en la situació concreta que viu i no pas en aquella que diu que podria ser bo o que li agradaria viure. Però espero que aquesta història et serveixi per als teus fills, els meus néts, que tot i ja no ser-hi i no haver-los conegut estimo.
Durant la vida, he procurat ésser un bon exemple per a tu i no transmetre't valors només a través de les paraules sinó també dels actes concrets, tot i que de vegades no he estat encertat, per això et demano que prenguis tu el meu testimoni de tot el que no he encertat i ho encertis tu a través de les teves accions diàries. Per tant, no oblidis mai que són les situacions concretes del dia a dia en les quals decidim i que aquestes ens condiciones, la qual cosa significa que del nostre present en dependrà el nostre futur.
Com he volgut transmetre’t, la constància, la feina són cabdals. Cal ser constant en totes les activitats que duem a terme per tal de dominar-les al màxim possible. Sense aquest domini la vida ens dominarà a vosaltres. Però tot tenint en compte la importància que té la família, que és quelcom fonamental.
Espero que aquesta carta sigui també un ensenyament per a tu, que el guardis en el teu cor la resta de la teva vida i que el puguis transmetre als teus fills.
T’estimo molt.
