Envàs, on vas?

Vergonzosa la política dilapidatoria del gobierno de CIU que el lugar de favorecer a la población  en cualquier otro ámbito se dedica a malgastar recursos con un cutreanuncio titulado "Envàs, on vas" -Envase, ¿a dónde vas?-. Señores, no hace tantos años, cuando todavía existía la figura del "drapaire" -trapero, quincallero, para los que no hablen catalán-, no hacía falta tanto reciclaje ni que los ciudadanos de esta comunidad -y también de otras-, tuviéramos que pagar tantos impuestos relativos a las basuras. 

Estoy seguro de que el coste de este anuncio-chorra ha sido monumental. Para esto sí que tienen dinero, sin embargo para primeras necesidades de los ciudadanos, véase guarderías públicas, centros de día, recogida de alimentos... tienen que encargarse otras empresas o agrupaciones. 

Me pregunto también quién ha sugerido hacer tal anuncio y, asimismo, quién y el pariente o amigo de quién se está lucrando con tal sandez. Señores, sean serios. Dejen de decir que no hay recursos para pagar salarios públicos, recórtense de una vez el sueldo -¡no es posible que un presidente de una comunidad autónoma o un alcalde cobre más que el Presidente del Gobierno!-, y empiecen a gestionar bien los recursos.

Finalmente, quisiera hacerles una reflexión: en su anuncio de "Envàs, on vas" instan a la ciudadanía a consultar una web (http://www.onvasenvas.cat) en caso de tener dudas sobre dónde va el envase. ¿De verdad creen que personas con cierta edad van a entrar en Internet? Otra falacia a la que su régimen nos tiene por desgracia acostumbrados. Lo que se merecen es que los ciudadanos depositen sus restos en las puertas de las casas de ustedes y sean ustedes mismos los encargados de seleccionar dónde va cada paquete, botella, lata o lo que fuere.

¿Creen serio que la Generalitat de Catalunya juegue a las adivinanzas con los ciudadanos? Si no ets envàs, on vas? ¿A la puerta del Conseller de turno? Porque no me queda claro dónde va lo que no sea envase...

Una victoria para todos

La Selección Española de Fútbol ha ganado el Mundial de Sudáfrica y esto nos tiene que alegrar a todos. Una vez más, el deporte ha sido la muestra de que si todos vamos a una podremos salir adelante. Andaluces, catalanes, vascos, valencianos, manchegos, canarios, gallegos y de todas las comunidades autónomas del País tenemos que estar unidos, ahora más que nunca.

Ser español tiene que ser un orgullo, como también lo debe ser sentirse, dentro de esta Patria que es una, miembro de las pequeñas comunidades que la forman. Puyol y Xavi Hernández sacaron la «Senyera», Javi Martínez lució en el cuello un pañuelo de San Fermín, Albiol, la bandera de la Comunidad Valenciana. Lo importante es que todas estas banderas se acaben fundiendo en una sola, la rojigualda, signo de identidad de nuestra España y que todos, aportando cada uno de nosotros nuestras pequeñas diferencias, acabemos configurando una gran Nación.

12 de julio de 2010 

Estatut i independència

Els mitjans de comunicació diuen que ahir a la tarda van participar en la manifestació a favor de l’Estatut de Catalunya 1.100.000 persones. Molta gent vinguda de moltes parts no només de Catalunya, sinó també d’altres comunitats autònomes, per donar suport a un document que, avui per avui, és anti-constitucional.

Certament, més d’un milió de persones és molta gent, però si a Catalunya hi vivim 7 milions de persones, n’hi ha 6 milions que no vam sortir al carrer, cosa semblant al que va succeir quan des de la Generalitat es va impulsar la votació d’aquest Estatut que, en ell mateix, persegueix quelcom més enllà que recollir un llibret de drets de Catalunya.

Qui carai és un Montilla, un González, un López, un Gallego o un Álvarez per demanar la independència de Catalunya? Com potser que aquests xarnegos diguin ser més catalans que els propis catalans? Hi ha catalans que se senten espanyols i, veritablement, no hi ha cap problema. El problema només rau en què els mitjans de comunicació com ara TV3 –que donava suport a aquesta manifestació, que vam acabar pagant tots-, impulsats per polítics que el que realment volen és manar i prefereixen ser, com diuen en castellà «cabeza de ratón antes que cola de león».

Que m’expliquin com un paio d’un poblet de Còrdova, en José Montilla, una persona que només té el batxiller, ha pogut arribar a ésser President de la Generalitat; com un tal Carod-Rovira, «manyo», pot arribar a exigir la independència d’una terra que ni tan sols és la seva.

Puc arribar a entendre que persones que siguin catalans al 100% vulguin la independència, el que no puc entendre és que aquesta gentussa com la descrita abans encapçali les manifestacions i es posi al capdavant de les institucions catalanes. Quina gràcia em fa veure aquests personatges que es tomben de camisa quan els interessos polítics els impulsen a fer-ho i que si les coses anessin d’una altra manera estarien a l’altra banda.

Abans d’acabar, també vull fer referència a personatges de domini públic, actors, com aquells que promovien amb un gest del dit índex que votéssim al President del Govern de la Nació, José Luis Rodríguez Zapatero, ZP, sigles que mostren en primer lloc la posició que ocupa el nostre país gràcies a ell –l’última-, i, en segon, el nombre de parats que s’ha duplicat gràcies a les seves males gestions econòmiques. A aquests personatges mediocres de la tele, que després pidolen per Madrid quan una gran cadena com Tele 5 o Antena 3 els contracta, haurien d’acabar prenent la seva pròpia medicina i ser conseqüents amb llurs actes. Si no volen Espanya, que no la vulguin per a res, tampoc per demanar feina!

Però, evidentment, la culpa la tenen els governs precedents i el Rei d’Espanya, Joan Carles I, per haver-se abaixat els pantalons l’any 1978. No és possible que una minoria tingui tant poder. Ara, més que mai, dins d’Europa, tot hem d’estar units, però de veritat, amb unes lleis comunes per a tota la Unió Europea i una llengua franca amb la qual puguem anar per tot arreu sense problemes!

11 de juliol de 2010