Enllaç Manel i Carme - 10 de setembre de 2011 - Una experiència com a mossèn

ENLLAÇ MANEL I CARME – 10 DE SETEMBRE DE 2011

Benvinguts tots, familiars, amics, a aquest enllaç entre en Manel i la Carme, la Carme i en Manel.

Començarem en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. (tots Amén). La Pau del Senyor siga amb tots vosaltres (tots, i amb el vostre Esperit).

1ª Lectura:

Llibre del Gènesis 2, 21-25

L'home i la dona

21 Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, prengué una de les seves costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. 22 De la costella que havia pres a l'home, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home.

23 L'home exclamà:

--Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn! El seu nom serà "dona", perquè ha estat presa de l'home. 24 Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn.

25 Tots dos, l'home i la seva dona, anaven nus, i no se n'avergonyien.

2ª Lectura:

Evangeli segons Sant Mt 18, 21b-22

Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

3ª Lectura:

Carta de Sant Pau als Efesis 5, 15-32

15 Mireu, doncs, atentament, com us heu de comportar: no sigueu insensats, sinó assenyats. 16 Procureu de treure partit del moment present, perquè els temps que vivim són dolents. 17 No sigueu irreflexius: mireu d'entendre què vol el Senyor de vosaltres. 18 No us embriagueu de vi, que això porta a la perdició: ompliu-vos més aviat de l'Esperit. 19 Digueu tots junts salms, himnes i càntics de l'Esperit, cantant al Senyor i lloant-lo en el vostre cor. 20 Doneu sempre gràcies per tot a Déu Pare en nom de nostre Senyor Jesucrist.

Noves relacions personals

21 Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist.

22 Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, 23 perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. 24 Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als marits.

25 Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l'Església i s'ha entregat a la mort per ella. 26 L'ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula. 27 Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. 28 Igualment, els marits han d'estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s'estima a si mateix. 29 No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l'Església, 30 ja que som membres del seu cos. 31 Per això, tal com diu l'Escriptura, l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn. 32 Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l'Església, 33 i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.

Felicitat 35 cops

Ésser humà és un ésser social que necessita donar i rebre amor.

Amor AT: 269 NT: 133 = 402 cops

Sermó

Bona tarda. Sóc en Xabi, company i amic de la Carme i per extensió d’en Manel i de tots vosaltres. La Carme i jo treballem junts en un institut de Sta. Coloma de Gramenet des de fa tres cursos.

He de confessar que quan em va dir que es casava em va sorprendre molt però encara vaig quedar més sorprès quan em va demanar que li fes un petit sermó per al seu casament.

La Carme i jo vam néixer el mateix dia, per això vaig pensar que aquest fet m’ajudaria i vaig triar tres textos que a mi m’agradaria que em llegissin si un bon dia em caso. Com no, un dels textos havia d’ésser de Sant Pau, un autor que m’agrada molt.

El segon text, a l’Evangeli segons Sant Mateu, tot i que apareix clarament la idea del perdó, no el vaig escollir precisament per això ans per com les persones tenim a la vida segones oportunitats, com és el cas d’aquests novençans, en Manel i la Carme, la Carme i en Manel, que avui, en aquest acte, es donen una segona oportunitat en la seva vida, en un acte d’amor que torna a renéixer i que sens dubte els conduirà a la felicitat. La felicitat és un mot important per a la persona i la Bíblia el fa aparèixer en 35 ocasions. Ara bé, aquesta felicitat no es pot entendre sense l’amor que apareix a la Bíblia en 402 ocasions, 269 a l’Antic Testament, i 133 al Nou Testament. Tots nosaltres estem cridats a viure aquest amor.

En la primera lectura, a Gn 2, 24, hi diu “Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i des d'aquest moment formen una sola carn”.

L’ésser humà és un animal social que necessita donar i rebre amor per estar complet i aquest amor és una petita representació de l’Amor de Déu pels homes i que té el màxim esplendor en la mort en creu i en la resurrecció de Jesucrist. Per això, aquest casament ha de mostrar aquest sagrament de compromís entre en Manel i la Carme, entre la Carme i en Manel, de manera bidireccional.

La tercera lectura la vaig escollir amb una intenció molt clara: provocar. Volia veure les vostres cares i els vostres ulls quan llegia

“Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, 23 perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos”, però també volia deixar clar que el temps passa i no es recupera, per això cal ésser-ne conscients i aprofitar cada instant amb la persona estimada.

Bé diu Sant Pau que la dona s’ha de sotmetre al seu marit i que el marit ha d’estimar la seva muller. Ara bé, aquest sotmetiment s’ha d’entendre com a un acte d’amor cap a l’ésser estimat, mai com a una esclavitud imposada. Per la seva banda, l’amor de l’home és també un sotmetiment, que és producte del seu amor de manera lliure i desinteressada. En tots dos casos, el Marit, en Manel, i la muller, la Carme, s’estimen i se sotmeten l’un a l’altre en un acte d’amor en el qual tots dos hauran de rebutjar una part de la seva persona, dels seus interessos de manera voluntària, com una espècie de sacrifici per obrir-se a l’altre i formar un nosaltres, que és quelcom superior a la suma d’un jo més un tu. A partir d’ara, són una família, conjuntament amb l’Oriol. La família, que és la base i el pilar de la societat. Per això, tots junts, hem d’ajudar a que aquest matrimoni sigui exemple de l’amor de Déu.

Per acabar, donem-nos les mans i fem la pregària que Jesucrist nostre Senyor ens va ensenyar: “Pare Nostre que esteu en el cel; siga santificat el vostre nom; face’s la vostra voluntat així a la terra com es fa al cel; el nostre pa de cada dia, doneu-nos Senyor en el dia d’avui; perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem als nostres deutors; no permetau que nosaltres caigam en temptació; ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén”.

I per acabar, cridem tots: Visca en Manel i la Carme. (tots, Visca!).